Diuen que Paganini va fer un pacte amb el diable per poder tocar diabòlicament bé... De vegades m’he plantejat si faria o no faria un pacte amb el diable per aconseguir ser una gran escriptora... També es poden fer pactes amb el diable per aconseguir altres coses... ser eternament jove, per exemple... o ser eternament rica... Però, abans que fer un pacte amb el diable per ser eternament jove, eternament rica o per escriure bé, jo el pacte amb el diable (si existís i hi cregués) el faria per estimar i ser estimada...
Només hi ha un petit problema: el diable no concedeix l’amor... (malgrat que pugui aconseguir sexe). En aquesta vida és pot triar entre tenir poder o estimar, però totes dues coses alhora no són possibles, diuen... És evident que això del poder és una cosa que ha de concedir el diable... l’amor, estimar, en canvi, és més cosa de déu, de la verge maria i dels àngels (encara que no hi creguem gaire).
Es pot fer un “pacte amb el diable” amb déu? Per estimar i ser estimada...
(No us heu adonat que en aquest món, tal i com som, és molt més difícil anar al cel que a l’infern? En canvi, ens prefigurem que el diable és qui està ansiós perquè hi pactem i endur-se la nostra ànima... quan estidísticament a l’infern hi deuen anar el 90 per cent de les ànimes... si l’infern deu estar ple sense necessitar de que el diable pacti amb ningú! no hauria d’estar molt més ansiós déu per fer “pactes” i endur-se algunes ànimes al cel, que deu estar més buit que el meu calaix per les xocolatines? Això en cas de creure en aquestes coses, es clar...)
Només hi ha un petit problema: el diable no concedeix l’amor... (malgrat que pugui aconseguir sexe). En aquesta vida és pot triar entre tenir poder o estimar, però totes dues coses alhora no són possibles, diuen... És evident que això del poder és una cosa que ha de concedir el diable... l’amor, estimar, en canvi, és més cosa de déu, de la verge maria i dels àngels (encara que no hi creguem gaire).
Es pot fer un “pacte amb el diable” amb déu? Per estimar i ser estimada...
(No us heu adonat que en aquest món, tal i com som, és molt més difícil anar al cel que a l’infern? En canvi, ens prefigurem que el diable és qui està ansiós perquè hi pactem i endur-se la nostra ànima... quan estidísticament a l’infern hi deuen anar el 90 per cent de les ànimes... si l’infern deu estar ple sense necessitar de que el diable pacti amb ningú! no hauria d’estar molt més ansiós déu per fer “pactes” i endur-se algunes ànimes al cel, que deu estar més buit que el meu calaix per les xocolatines? Això en cas de creure en aquestes coses, es clar...)
1 comentari:
En tot cas en aquesta era racional i materialista, resulta impossible fer cap pacte amb el diable, no hi ha oficines a on l'ofereixin, sí en canvi pots fer un pacte amb alguna de les diabòliques entitats bancàries i vendre't o hipotecar-te la casa, però no l'ànima! (bé metafòricament, sí).
Ara, jo si hagués pogut, en algun moment de la vida ho hauria fet, això de vendre'm l'anima, a canvi d'alguna Helena. Hagués estat amor, desig, poder? Això se'm fa difícil de saber. Però no ha pogut ser, què hi farem, potser val més així.
Publica un comentari a l'entrada