Addictiva addicció

Les addiccions a comprar-se coses sempre són el mateix: et sembla que sense allò, sense aquell llibre en concret que has vist (a la llibreria o per internet o n’ha sentit a parlar per la ràdio), no podràs ser feliç, necessites tenir-lo a qualsevol preu. Llavors, finalment, te’l compres, i la felicitat et recorre les venes perquè ja el tens. Però, l’endemà, te’l mires i penses... per això tot aquest anhel? Si ni tan sols me’l vull llegir de seguida... Tot i que saps que l’acabaràs llegint i que t’agradarà, però que per més que el llegeixis i t’agradi mai més et tornarà a donar tanta felicitat com en el moment en que l’has “posseït”. I el llibre es queda allà, a la lleixa, semi-oblidat, i com que ja el tens ja no te’n recordes que el volies tant i tant. Però és igual perquè ja estàs pensant en un altre llibre del que has tingut noticia i que segur segur que si no et tens no podràs ser feliç... El vols per sobre de qualsevol cosa. Sempre és la mateixa roda, amb les addiccions: o estàs a dalt de tot perquè t’has “xutat” la darrera dosi, o estàs en la fase d’anhel més absoluta i desesperada perquè persegueixes aquesta dosi... I penses: si pogués comprar-me un llibre cada dia! Però al final has decidit que no estàs per la quantitat, sinó per la qualitat. Si compressis massa sovint segur que acabaries comprant “bodrius”, en canvi, poder fer-ho només de tant en tant et fa esprémer la qualitat del que comprés i triar-ho molt bé. Més dosis no és la solució, ho saps perfectament. La solució seria trencar la cadena de la necessitat d’una nova dosi... Però això... ni ho vols ni ho pots fer... Tens massa interioritzada la necessitat de comprar-te llibres. I aquesta necessitat, de fet, l’alimentes amb la felicitat que et dona la lectura, que si bé mai és una descàrrega comparable a la de l’adquisició –és un plaer molt més tranquil- tens terror a que se t’acabi la possibilitat d’experimentar-la. La Drew Barrymore deia que després d’una vida addicta a les drogues i a l’alcohol, havia arribat a un equilibri en que es podia drogar lo just que necessitava per tenir controlades les seves necessitats i dur una vida més o menys normal. No deia que ho hagués deixat; només deia que amb el temps havia aconseguit controlar-lo, dosificar-ho, sabia quant havia de beure, fins a quin punt s’havia de drogar. Amb l’addició a comprar-se llibres passa el mateix: has de saber què et pots comprar i quan, quant et pots gastar, de quin punt no et pots passar. Quan arribes a la conclusió que comprant un llibre cada dia no series pas més feliç i que l’anhel insatisfet seria el mateix i que has d’estar per la qualitat i no per la quantitat, i comprar menys però escollir més bé el que compres, crec que és un pas en la bona direcció.