Me’n recordo de la primera vegada que l’Anicet em va venir a buscar a casa amb el cotxe. Era l’hivern, en que es fa fosc molt aviat, i el fanal del carrer de davant de casa estava espatllat. El meu pare havia anat tres cops fins a l’ajuntament a queixar-se, però com si sentissin ploure: el fanal feia sis mesos que no funcionava, i semblava que la cosa s’allargaria sis mesos més, com a mínim. L’Anicet es va mirar el fanal espatllat i va dir “això hauria d’estar arreglat”. La segona vegada que em va venir a buscar a casa, al cap de quinze dies, el fanal ja funcionava. Ara penso que quan va passar això ja m’havia d’haver adonat que aquell individu era perillós.
dissabte, 19 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada