dissabte, 19 de juny del 2010

Allò que un fanal pot il·luminar

Me’n recordo de la primera vegada que l’Anicet em va venir a buscar a casa amb el cotxe. Era l’hivern, en que es fa fosc molt aviat, i el fanal del carrer de davant de casa estava espatllat. El meu pare havia anat tres cops fins a l’ajuntament a queixar-se, però com si sentissin ploure: el fanal feia sis mesos que no funcionava, i semblava que la cosa s’allargaria sis mesos més, com a mínim. L’Anicet es va mirar el fanal espatllat i va dir “això hauria d’estar arreglat”. La segona vegada que em va venir a buscar a casa, al cap de quinze dies, el fanal ja funcionava. Ara penso que quan va passar això ja m’havia d’haver adonat que aquell individu era perillós.