Sento per la radio que hem d’anar amb compte amb el que pengem a internet, perquè s’hi pot quedar per sempre. Què voleu que us digui, jo amb aquest “per sempre” no hi estic pas gaire d’acord.
La meva primera relació amb la xarxa va ser l’any 2000 en un curset on vam penjar la nostra pròpia pàgina web. Era una pàgina feta de retalls, però jo m’hi vaig estar força estones, remenant-t’hi. Aquesta pàgina estava allotjada en un servidor gratuït que ja no existeix i que l’any 2006 va desaparèixer sense deixar rastre. On és aquí això de que “a internet les coses queden per sempre”?
L’any 2000 també, una mica inconscientment, vaig participar amb el meu nom real en un grup literari de yahoo. Fins fa poc, encara s’hi podia trobar el meu nom, en aquest grup. Però des de principis del 2010 aquest grup de yahoo, que ja feia molts anys que estava inactiu, ha desaparegut sense deixar rastre. On és allò que el nostre nom havia de quedar per sempre més a la xarxa?
Internet és un món en constant evolució. Quan algú es cansa d’allotjar una informació que ha quedat obsoleta en un vell servidor que potser es podria fer servir per una altra cosa, la informació desapareix. Potser sí que la informació és pot haver duplicat exponencialment, però tard o d’hora quedarà obsoleta (encara que estiguem parlant d’uns quants anys), i desapareixerà per donar pas a noves dades. La xarxa no ho pot guardar TOT. Fins i tot vaig sentir que estan estudiant fer desaparèixer el protocol http, i canviar-lo per un protocol més eficient amb les fotografies i els vídeos (aquest protocol era per text i fotos petites). De debò us penseu que quan desaparegui el protocol http les pàgines que actualment hi ha en http seran conservades? A mi em sembla que no. Internet és efímer. Per descomptat, molt més efímer que ser publicat en paper, i això que el que publiquem a internet queda “per sempre” només és una il·lusió d’informàtics obsessionats amb el poder de la xarxa.
La meva primera relació amb la xarxa va ser l’any 2000 en un curset on vam penjar la nostra pròpia pàgina web. Era una pàgina feta de retalls, però jo m’hi vaig estar força estones, remenant-t’hi. Aquesta pàgina estava allotjada en un servidor gratuït que ja no existeix i que l’any 2006 va desaparèixer sense deixar rastre. On és aquí això de que “a internet les coses queden per sempre”?
L’any 2000 també, una mica inconscientment, vaig participar amb el meu nom real en un grup literari de yahoo. Fins fa poc, encara s’hi podia trobar el meu nom, en aquest grup. Però des de principis del 2010 aquest grup de yahoo, que ja feia molts anys que estava inactiu, ha desaparegut sense deixar rastre. On és allò que el nostre nom havia de quedar per sempre més a la xarxa?
Internet és un món en constant evolució. Quan algú es cansa d’allotjar una informació que ha quedat obsoleta en un vell servidor que potser es podria fer servir per una altra cosa, la informació desapareix. Potser sí que la informació és pot haver duplicat exponencialment, però tard o d’hora quedarà obsoleta (encara que estiguem parlant d’uns quants anys), i desapareixerà per donar pas a noves dades. La xarxa no ho pot guardar TOT. Fins i tot vaig sentir que estan estudiant fer desaparèixer el protocol http, i canviar-lo per un protocol més eficient amb les fotografies i els vídeos (aquest protocol era per text i fotos petites). De debò us penseu que quan desaparegui el protocol http les pàgines que actualment hi ha en http seran conservades? A mi em sembla que no. Internet és efímer. Per descomptat, molt més efímer que ser publicat en paper, i això que el que publiquem a internet queda “per sempre” només és una il·lusió d’informàtics obsessionats amb el poder de la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada