De llistes

Una impremta són vint-i-sis soldadets de plom amb els que es pot conquerir el món. Em pregunto què n’hauria pensat Gutenberg si hagués vist l’internet... Conquerir el món a través d’un teclat continua sent l’ambició de molts. Se sap que el poder del futur és a la xarxa, però encara no se sap qui detentarà aquest poder... (Amb el permís dels senyors de google, es clar...) Però, en cas que algú ho controli, ho sabrem? Ens n’adonarem? Em recordo el llibre sobre el fenomen best-seller... a la introducció, l’autor enunciava que la “massa” és fàcilment manipulable... per acabar concloent que no sabia a través de quina fórmula s’havia manipulat al públic perquè comprés en massa unes determinades novel·les. Però que la massa es pot manipular, quedava clar... Vosaltres què en penseu? Hi ha algun editor espavilat que ja sap quin serà el llibre més venut per Sant Jordi? La primera vegada que vaig sentir a dir que hi havia campanyes per fer d’un llibre el més venut per Sant Jordi (que no el més llegit) em vaig quedar ben parada. Vaig pensar que erem una colla de borregos, tots plegats... Però ara penso que no hi ha cap mal que la gent que no llegeix i no compra llibres habitualment (i que no tornen a entrar a la llibreria en tot l’any) es regalin un llibre mediàtic que mai posarà en perill els seus hàbits no-lectors... Si algú no llegeix ha de continuar podent no-llegir, per més que per un dia a l’any es vegi obligat a comprar-se un llibre... M’agradaria, m’agradaria, poder endevinar quin serà el llibre més venut. De totes maneres en el llibre que mencionava abans també deia que aquestes llistes dels més venuts estan manipulades, com a mínim tant com els 40 principals, i que en realitat només són propaganda dels llibres que hi surten, i que és físicament impossible confeccionar una llista d’aquestes amb fiabilitat i amb la immediatesa amb que es fa. I que, en cas que no estigui manipulat, això del més venut només podria ser com a molt una dada aproximada. O sigui que tota aquesta parafernàlia del llibre més venut per Sant Jordi només és una il·lusió, com el mocador vermell que ens ensenyen perquè ens hi llencem a sobre. Que bonic que és el nostre món.