Prement el botó

Em fa por que això del primer post del matí sigui com el primer cigarret del dia... “Publicar” és molt divertit. Per què hauria de renunciar a aquesta sensació tan espectacular? Però m’estic quedant sense idees... No tinc cap post al cap, esperant per ser escrit... Ja sortirà alguna cosa, d’acord... però... i si algú ha tret el tap del desaigüe de la qualitat? I si no ho puc fer tan bé com ho feia fins ara? Fer-ho bé? Qualitat? Quina qualitat? Jo el que tinc són molts fums! Aspiro a tot, però tampoc no vull explicar gaire res... Pel cas, que això és molt addictiu, i és addictiu perquè és divertit, i crec que algú amb estudis hauria d’estudiar si és perillós... S’hauria d’avisar a la gent abans que comencessin i sigui massa tard... Si a mi algú m’hagués avisat que no ho podria deixar... bueno, hauria començat igualment, no ho vull pas deixar... Escriure un post al dia no representa cap problema a la meva vida, i en canvi m’és una gran felicitat... Es pot considerar “socioaddicció”? Ja dic, algú amb estudis hauria d’estudiar si és perillós... No és que estigui preocupada. No ho estic. Només que... De vegades sento de gent que se n’ha cansat i ho han deixat. Normalment és perquè la seva vida real ha començat a ser més divertida que l’escriptura. Dit d’altra manera: han trobat parella. Això és com el bibliolisme, que la solució recomanada és casar-se. No, no, ni he trobat parella ni tinc intenció de casar-me. I tampoc ho faria si això representés deixar de comprar i llegir llibres o deixar d’escriure el blog... Com a consol, constato que hi ha gent molt més frikis que jo... penseu que hi ha gent que estan enganxats a escriure entrades de la wikipedia! També són solters... De debò que la vida en parella és més interessant que escriure? Potser seria qüestió de plantejar-s’ho! Bueno, sense brometes, que jo sóc una persona molt seriosa. Escric això, però en contra de la meva voluntat... En realitat, el que voldria estar fent és... és... què voldria estar fent en comptes de publicant un post? Ostres, no se m’acudeix res que m’agradés més fer (a part de fer un petó a una persona molt concreta, però això és una idea de bomber que descarto per massa eixelebrada). A més, tampoc és incompatible amb el post matinal. Però, què voldria estar fent? Veure com surt el sol en una platja tropical? Pilotar un reactor? Jugant a arreglar el món en una ONG? No, definitivament, no hi ha res que m’agradés més que ser de bon matí a l’ordinador i poder escriure un post... No és com controlar el botonet vermell, però gairebé gairebé... Premeu el botó, n’hi ha que diuen: el món va a mal borràs. Sí, sí, però primer publicaré el meu post.