dimecres, 24 de febrer del 2010

La vella història

En aquest quatre anys de fer el blog, he estat temptada moltes vegades de deixar-ho córrer. Per culpa d’això he obert i tancat un grapat de paradetes, i estic segura que els lectors del començament, després de tantes anades i vingudes, ja m’han perdut la pista. Des del començament de fer el blog la intenció ha estat sempre escriure i ser llegida, no lligar o fer amics imaginaris, encara que també he lligat i he fet amics imaginaris i m’ho he passat molt bé interactuant amb els altres jugadors d’aquest joc virtual que és el blog. Però l’objectiu no era interactuar socialment sinó escriure i ser llegida. Em sembla que és això el que volia i que és això el que he aconseguit. Per tant, suposo que seria una mica absurd deixar-ho córrer ara... També seria una mica absurd traslladar-me a una altra paradeta i marejar una vegada més als lectors. Doncs res. Després d’uns dies d’anar amb el carro blocaire pel pedregar (ai!), aviam si sóc capaç de continuar com sempre...
(Per cert, he retallat la possibilitat de fer comentaris perquè hi ha un pesat que... pesat! que ets un pesat!)

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

així m'agrada Clarissa amb determinació! A escriure que ho fas molt bé! per cert no sé si és "la hormiga" el pesat que dius?

Clarissa ha dit...

No, no Elvira, no és la hurmiga. Pel que sé, és un eslové.