Em torna al cap En el castillo de Argol, i reflexiono sobre què és el que em va impressionar tant... No van ser els assassinats i les morts, l’assassinat i la mort és una cosa que em queda bastant llunyana... tot i que tampoc estic acostumada a llegir-ho... però el que em fa frapar i em va fer sentir francament malament va ser la immensa no-estimació, la fonda solitud del protagonista... Això, tal i com està plantejat en aquest llibre, fa por.
diumenge, 7 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Estàs bé? avui fa molt fred....a mi també em fa por la solitud...però no em fa res estar sola...el pitjor és estar sola enmig de la gent ...per a mi això és encara pitjor...
Gràcies per preocupar-te Elvira. Vaig tirant. Ara vinc del carrer i tothom està de gresca i xerinola. No et cau gaire bé quan s'està sola, però en fi, suposo que no passa res.
Pensava que potser tenies una baixada d'ànim...quan són dies de festa d'aquells que sembla que tothom hagi de ser feliç per decret....la veritat a mi em posen una mica trista i a sobre el fred i la pluja d'aquest hivern no acompanyen.. Au ànims! gràcies per respondre
Sí que estic baixa de moral, Elvira, sí... però en fi, suposo que no passa res.
Publica un comentari a l'entrada